Primer any

Hola a tots! com esteu, com ha anat la entrada al 2013? ara ja feia molt que no escrivia al bloc però he estat molt enfeinat perfeccionant la tècnica del caminar, perquè clar, vosaltres fa molt temps que camineu però jo tot just començo i he de practicar tot el que puc...també es va ajuntar que van arribar les festes de Nadal, i entre que anàvem a casa dels parents dia si i dia també no he tingut gairebé un moment de respir. El papa diu que l'any que ve tots a casa, i en una reunió ho enllestim tot, és una mica il·lús, sempre diu el mateix diu la mama, però com que és tan bo sempre acaba anant amunt i avall sense queixar-se...bé es queixa una miqueta...doncs com dèiem, tenia ganes d'explicar-vos que va ser el meu aniversari, i el del Lluc, i vam celebrar la festa plegats a casa dels seus pares, va ser increïble, vam tenir músics i fins i tot un mag, si, si com ho sentiu, un mag que feia trucs de màgia sensacionals. He de confessar que em va fer una mica de por al començament, perquè duia una màscara que li tapava gairebé tota la cara, i se'm fa fer molt estrany, menys mal que la mama em tenia entre els seus braços i em donava seguretat i la certesa absoluta que no hi havia res per témer...després vam estar jugant una estona amb les joguines del LLuc, que deu n'hi do les que amuntega, i també vam obrir els regals, com per exemple un xilofon que em va regalar la tieta Maru...un dels moments més emocionants per mi -i també per la mami-, que vaig veure que li queia la llagrimeta, va ser el moment que van tancar el llum i van portar els pastissos amb les espelmes...hi havia un pastís pel Lluc, i un pastís per mi que m'havia fet el papi (el papi és molt bon cuiner quan s'hi posa i va fer un brownie boníssim!). L'anècdota de la nit va ser que el Lluc, per més que bufava i bufava les espelmes, -ell en tenia dos-, no s'apagaven de cap manera, es veu que algun trapella li havia comprat unes espelmes de broma que no s'apaguen mai...al final amb ajuda de la seva mare, la Joana, les va poder apagar i tots vam poder menjar els pastissos, que eren realment molt bons! Va ser una nit inoblidable, i tots dos portàvem una corona, -que havia fet la mama-, ben bé com si fóssim dos "reiatons". Això de complir anys no està gens malament, menges tot de coses noves, jo vaig aconseguir agafar una patata xip, i tothom està d'allò més content...així que perfecte! Bé, ja intentaré escriure més sovint, i explicar-vos cosetes que em passen i aventuretes diàries!