Novetats

Aquí hi ha una mica de selecció d'alguns esdeveniments importants: boda a Collbato, vacances a Portugal, acomiadament de l'espai familiar de Sant Just.

Espai familiar de Sant Just

Hola a tots/es, aquí estem novament...ja feia dies que us volia escriure per explicar-vos les últimes novetats. Ara hem començat a anar dos dies per setmana, amb la mama, a l’espai familiar de Sant Just, concretament els dilluns i els dimecres de 10 a 12:30. És un espai municipal orquestrat per l’ajuntament de Sant Just per tal que les famílies que no porten els infants a l’escola bressol tinguin un espai d’acompanyament a la criança, on puguin trobar-se i compartir experiències mentre els infants juguen i es relacionen. L’espai està condicionat de manera que els infants puguin gaudir d’una estona lúdica acompanyats dels pares/mares o altres familiars, com poden ser els avis/àvies, i compten amb el suport de dues educadores, que normalment fan una proposta didàctica que sol ser manualitats, pintura, disfresses, etc. Cap a les onze els infants poden prendre una mica de fruita, asseguts tranquil·lament a la tauleta, i després les mares prenen un cafè a la saleta del costat, que compta amb una gran vidriera que permet que els nens i nenes les puguem veure tota l’estona. Per tant, ja us podeu imaginar que anem d’un cantó a l’altre, una estona a la sala de jocs amb una de les educadores i un ratet als braços de la mama per poder escoltar les converses que tenen entre elles, que normalment giren al voltant de la criança dels fills, i a qüestions més educatives, com pot ser el que s’ha de tenir en compte a l’hora d’escollir l’escola dels nostres fills. Moltes vegades les educadores tenen articles fotocopiats, que les mares poden endur-se per llegir, sobre diversos aspectes de l’educació dels fills, i les mares també poden proposar que es parli de temes concrets. Després del “break” continuem jugant una estona, i abans de marxar cantem unes quantes cançons en rotllana, tot acabant amb la cançó d’acomiadament. Us he de dir, que m’encanta anar a l’espai familiar i que sempre que arribo a casa, estic tan cansat, i m’ho he passat tan bé, que és estirar-me al llit i quedar-me profundament adormit durant una bona estona!

PD: com podeu veure a la foto aquesta setmana ens vam disfressar i vam anar a veure el senyor carnestoltes!

Primer any

Hola a tots! com esteu, com ha anat la entrada al 2013? ara ja feia molt que no escrivia al bloc però he estat molt enfeinat perfeccionant la tècnica del caminar, perquè clar, vosaltres fa molt temps que camineu però jo tot just començo i he de practicar tot el que puc...també es va ajuntar que van arribar les festes de Nadal, i entre que anàvem a casa dels parents dia si i dia també no he tingut gairebé un moment de respir. El papa diu que l'any que ve tots a casa, i en una reunió ho enllestim tot, és una mica il·lús, sempre diu el mateix diu la mama, però com que és tan bo sempre acaba anant amunt i avall sense queixar-se...bé es queixa una miqueta...doncs com dèiem, tenia ganes d'explicar-vos que va ser el meu aniversari, i el del Lluc, i vam celebrar la festa plegats a casa dels seus pares, va ser increïble, vam tenir músics i fins i tot un mag, si, si com ho sentiu, un mag que feia trucs de màgia sensacionals. He de confessar que em va fer una mica de por al començament, perquè duia una màscara que li tapava gairebé tota la cara, i se'm fa fer molt estrany, menys mal que la mama em tenia entre els seus braços i em donava seguretat i la certesa absoluta que no hi havia res per témer...després vam estar jugant una estona amb les joguines del LLuc, que deu n'hi do les que amuntega, i també vam obrir els regals, com per exemple un xilofon que em va regalar la tieta Maru...un dels moments més emocionants per mi -i també per la mami-, que vaig veure que li queia la llagrimeta, va ser el moment que van tancar el llum i van portar els pastissos amb les espelmes...hi havia un pastís pel Lluc, i un pastís per mi que m'havia fet el papi (el papi és molt bon cuiner quan s'hi posa i va fer un brownie boníssim!). L'anècdota de la nit va ser que el Lluc, per més que bufava i bufava les espelmes, -ell en tenia dos-, no s'apagaven de cap manera, es veu que algun trapella li havia comprat unes espelmes de broma que no s'apaguen mai...al final amb ajuda de la seva mare, la Joana, les va poder apagar i tots vam poder menjar els pastissos, que eren realment molt bons! Va ser una nit inoblidable, i tots dos portàvem una corona, -que havia fet la mama-, ben bé com si fóssim dos "reiatons". Això de complir anys no està gens malament, menges tot de coses noves, jo vaig aconseguir agafar una patata xip, i tothom està d'allò més content...així que perfecte! Bé, ja intentaré escriure més sovint, i explicar-vos cosetes que em passen i aventuretes diàries!

 

Primers passos de l'Ot

Primers passos de l'Ot!! from Eric de Gispert Koper on Vimeo.

Avui ha sigut un dia emocionant, he fet les meves primeres passes, quina alegria! Ja feia dies que pensava que m'havia de llençar, d'atrevir-me... però que voleu que us digui, em feia por, això d'aguantar-me només amb les dues cames...sempre que ho intentava m'havia d'agafar perquè perdia l'equilibri deseguida, però avui he començat amb un pas i després un altre i així he continuat...així que avui diumenge nou de desembre podríem dir que he començat tímidament a caminar pel mon...ja veureu quan ho domini, no hi haurà qui em pari!

Amb el LLuc

Hola a tots, avui volia presentar-vos al Lluc, que és el fill de la Joana i el Miqui. La Joana és amiga dels papis i el Miqui també però, a més a més, treballa amb el papa a "Record". El Lluc i jo vam nèixer el mateix dia (26 de Desembre) però ell un any abans. Per tant, podríem dir que som gairebé de la mateixa "quinta". Com podeu veure a la foto tots dos som una mica trapelles! Ja veieu que per ara sóc el petit però ja veureu l'any que ve qui estarà a dalt del Lluc!

Quan érem petits

Hola a tots/es, ja feia dies que us volia escriure però estic tan ocupat provant i assajant això d'estar dret i anar per tot arreu  gatejant i tocant-ho tot que no he tingut temps per res més, però no us penseu que m'he oblidat de vosaltres eh...doncs si, com ja us va dir la mama més a baix, he assolit un munt de noves habilitats i ara, fins i tot, n'he adquirit una de nova, que és quedar-me dret sense aguantar-me enlloc durant uns moments...he de dir, que em fan molta enveja els nens i nenes que ja caminen, tinc unes ganes de caminar jo també...

Més coses, l'altre dia vam estar a casa de l'Abril a  Arenys de mar, s'havien mudat de casa i ens havien convidat a fer un "pica pica". Estava tot boníssim, i malgrat que la Jud (la mare de l'Abril) havia fet menjar específicament per a bebès, vaig preferir tastar la teca dels grans que feia molt bona pinta...vaig tastar per primera vegada la quiche de verdures i les figues, i també vaig menjar humus -que és com un puré de cigrons- que ja havia tastat a casa (per cert la mama el fa molt bo). Ens ho vam passar molt bé, i vaig poder també retrobar-me amb l'Aina, el Nil, i la Kala. Aquest nens i nenes són del grup de papis i mamis de Titània, on la mama i el papa van fer un curset de maternitat/paternitat, gràcies al qual han fet un bon grup d'amics, amb els quals ens reunim un cop al mes com a mínim.

Ah, us volia dir, també, que aquesta setmana he fet nou mesos. Com passa el temps...pensar que fa nou mesos encara estava a la panxa de la mama on s'hi estava tan rebé...però s'ha de dir, que a aquí fora encara s'hi està millor, hi ha un munt de coses per a descobrir i puc compartir tot el meu temps amb les persones que m'estimen com els pares, els avis i els amics...jo també els estimo molt a tots ells.

Fins aviat!

Mirant l'Ot

 

Per a tu Ot, perquè quan ho llegeixis sàpigues com t'estimem.

A l'Ot li encanta provar i assajar, una i una altra vegada, les seves habilitats (sobretot les més recents) com pot ser gatejar o posar-se dret...tant és així que gairebé cada matí el trobem gatejant o posant-se dret al llit, llest per passar a l'acció. A vegades ens fa molta gràcia, sovint no tanta perquè el que més desitgem és dormir una miqueta més...se'ns ha acabat fet el mandra amb aquest nen.

Malgrat el nostre cansament, m'agrada veure'l tan content quan es desperta, amb aquest somriure perenne que sembla que se li ha dibuixat als llavis i amb aquesta energia vital (a punt per menjar-se el mon), que per més que no vulguis, t'acaba contagiant.

L'Ot és un explorador, investigador i descobridor de racons i puntes punxegudes, tot el dia amunt i avall, del dret i del revés, buscant, regirant, perseguint el gat, escalant prestatges per agafar allò més llunyà, agafant-se pertot per ascendir amunt. M'encanta la seva curiositat i la seva energia inesgotable. També m'agrada molt el seu caràcter: viu, despert, simpàtic, afable, social, curiós, tendre...que us puc dir... és el meu fill, el nostre fill, un ésser meravellós!