Hola a tots/es, l'altre dia vaig anar a la platja per primera vegada a la meva vida i us volia explicar aquesta experiència fascinant!Vam marxar al matí de casa, amb la mama, direcció cap a Vilanova del Camí, a casa de l'àvia Paquita, i un cop allà vam pujar al cotxe de l'àvia i ens vam dirigir a Sitges. Quina va ser la meva sorpresa quan vam arribar a la platja, no m'ho podia creure, quina meravella, quina extensió d'aigua blava més impressionant,i es movia!
La mama ben aviat em va despullar i em va portar cap a l'aigua (he de dir que m'encanta quan estic despulladet, em sento com quan estava a la panxa de la mama, que bé que s'hi vivia allà sense bolquers!Ara tot és diferent, sempre els porto i, a sobre, en aquest món es veu que sempre hem d'anar vestits,així que crec que la platja m'agradarà molt!). Primer estava una mica espantat, tanta aigua fosca, si perquè el blau es va convertir en un color cada cop més fosc i aquelles onades semblava que ens anaven a engolir a tots dos, jo m'agafava ben fort a la mama i pensava si us plau no em deixis caure per res del món...la mama també m'agafava molt fort, i cada cop sentia menys por...després la mama em va anar mullant el cos i l'aigua estava fredíssima, però poc a poc semblava menys freda i cada vegada em sentia més a gust allà al mar. Era divertit mirar d'un cantó a l'altre, l'aigua, la sorra, la gent com es banyava, era tot un nou món pels meus ulls...quan vam sortir la mama i l'àvia van dinar uns entrepans -jo una mossegadeta- i estava tan cansat que vaig decidir fer una becaina (em sembla que aquelles dues van aprofitar per fer un gelat). Després vam estar amb la mama i l'àvia a la vora del mar, asseguts a la sorra, i m'agradava mirar com l'aigua venia i s'enretirava amb tota aquella escuma...abans de marxar, em vaig banyar, novament, amb la mama primer i després amb l'àvia (que també m'agafava molt fort) i així ben frescos vam marxar de la platja i ens vam dirigir a donar un voltet abans de tornar cap a casa. Va ser un dia meravellós, crec que l'àvia i la mama també s'ho van passar d'allò més bé ja que de tant en tant les sentia riure ben fort i no em deixaven fer l'última becaina abans d'arribar a casa.Crec que dimecres vinent hi tornarem, en tinc unes ganes!
