Registraments...

El dia de la mare

Hola a tots, primer de tot volia demanar-vos perdo per l'entrada "L'Ot al parc", ja que la mama veient que jo estava esgotat -com bé diu ella això del parc és molt cansat- es va veure obligada a escriure-la ella...jo com ja sabeu, poc després de les nou ja estava dormint (si està més bé al llitet...). Així que com molt bé us va explicar vam passar junts el seu primer dia de la mare, estava més nerviosa per fer-ho bé, jejeje... (jo pensava però si ja fa més de quatre mesos que fas de mami, que són aquests nervis!) però es clar, com que era el dia "oficial" ho volia fer més bé que mai, i s'ha de dir que, contra tot pronòstic -ja que aquestes coses passen- ho va fer la mar de bé, i si se l'hi va escapar alguna cosa, no us ho penso dir, perquè a veure és el que té ser mare per primera vegada, que hi ha coses que se't escapen...per exemple, l'altre dia jo feia més de deu minuts que intentava dir-li que necessitava que m’agafés "urgentment" en braços per ajudar-me a fer un rotet, i ella vinga cantar-me cançons, que si "La cullera presumida", que si "Aigua i sabó", etc...menys mal que al final hi havia una cançó que es titulava "El senyor rotet", i jo vaig pensar, ara, ara se n’adonarà de què em passa...doncs res! Vinga cantar, i fer-me ganyotes amb la cara (això ens fa molt riure als bebès....però ja en parlarem un altre dia...) i clar al final vaig haver de posar-me seriós i amb un plor contundent expressar exactament allò que em passava...no us penseu també és dura la nostra vida, això de no parlar és bastant molest de cara a fer-nos entendre...però bé, he de dir que els papis s'esforcen bastant per satisfer les meves necessitats bàsiques d'aliment, afecte, higiene, no em puc pas queixar d'ells...estic molt content, espero que ells també ho estiguin amb mi, intento ser bon nen, encara que alguna vegada els hi faig alguna entremaliadura (ahir mateix estaven molt cansats i vaig decidir no adormir-me deseguida...jejje, m'encanta veure tot allò que s'inventen per ajudar-me a dormir, que si agafar-me en braços, que si bressolar-me, explicar-me històries avorrides sobre un llibre molt dolent, que si cantar-me a cau d'orella, uff, al final m'adormo per no sentir-los més, jejejs, pobres papis!
Bé, vaig a veure que fa la mama, un petó a tots/es!

L'Ot al parc

Avui escriu la mami: Ahir l'Ot i jo vam passar plegats el meu primer dia de la mare (el primer de molts...) ja que el seu papi estava enfeinat. Vam anar al parc "Torreblanca" al matí, i vam estar estirats a la gespa, primer jo, llegint el diari i fent una mica d'aperitiu (patates i coca-cola) i quan es va despertar l'Ot vam estar jugant una estona. Després, per la tarda vam tornar a sortir i vam anar a un parc a on hi ha diferents elements perquè els infants juguin, i l'Ot va pujar per primer cop a un gronxador i a sobre d'un peix "tigre" i d'una moto. Ens ho vam passar molt bé, a més el papi va trobar-se amb nosaltres quan va acabar la seva jornada laboral, i vam poder fer aquestes fotos tan "xules". Quan vam arribar a casa vam fer-li un banyet a l'Ot i a les 21:13 ja estava profundament adormit, quin cansament això del parc!