Primers passos de l'Ot

Primers passos de l'Ot!! from Eric de Gispert Koper on Vimeo.

Avui ha sigut un dia emocionant, he fet les meves primeres passes, quina alegria! Ja feia dies que pensava que m'havia de llençar, d'atrevir-me... però que voleu que us digui, em feia por, això d'aguantar-me només amb les dues cames...sempre que ho intentava m'havia d'agafar perquè perdia l'equilibri deseguida, però avui he començat amb un pas i després un altre i així he continuat...així que avui diumenge nou de desembre podríem dir que he començat tímidament a caminar pel mon...ja veureu quan ho domini, no hi haurà qui em pari!

Amb el LLuc

Hola a tots, avui volia presentar-vos al Lluc, que és el fill de la Joana i el Miqui. La Joana és amiga dels papis i el Miqui també però, a més a més, treballa amb el papa a "Record". El Lluc i jo vam nèixer el mateix dia (26 de Desembre) però ell un any abans. Per tant, podríem dir que som gairebé de la mateixa "quinta". Com podeu veure a la foto tots dos som una mica trapelles! Ja veieu que per ara sóc el petit però ja veureu l'any que ve qui estarà a dalt del Lluc!

Quan érem petits

Hola a tots/es, ja feia dies que us volia escriure però estic tan ocupat provant i assajant això d'estar dret i anar per tot arreu  gatejant i tocant-ho tot que no he tingut temps per res més, però no us penseu que m'he oblidat de vosaltres eh...doncs si, com ja us va dir la mama més a baix, he assolit un munt de noves habilitats i ara, fins i tot, n'he adquirit una de nova, que és quedar-me dret sense aguantar-me enlloc durant uns moments...he de dir, que em fan molta enveja els nens i nenes que ja caminen, tinc unes ganes de caminar jo també...

Més coses, l'altre dia vam estar a casa de l'Abril a  Arenys de mar, s'havien mudat de casa i ens havien convidat a fer un "pica pica". Estava tot boníssim, i malgrat que la Jud (la mare de l'Abril) havia fet menjar específicament per a bebès, vaig preferir tastar la teca dels grans que feia molt bona pinta...vaig tastar per primera vegada la quiche de verdures i les figues, i també vaig menjar humus -que és com un puré de cigrons- que ja havia tastat a casa (per cert la mama el fa molt bo). Ens ho vam passar molt bé, i vaig poder també retrobar-me amb l'Aina, el Nil, i la Kala. Aquest nens i nenes són del grup de papis i mamis de Titània, on la mama i el papa van fer un curset de maternitat/paternitat, gràcies al qual han fet un bon grup d'amics, amb els quals ens reunim un cop al mes com a mínim.

Ah, us volia dir, també, que aquesta setmana he fet nou mesos. Com passa el temps...pensar que fa nou mesos encara estava a la panxa de la mama on s'hi estava tan rebé...però s'ha de dir, que a aquí fora encara s'hi està millor, hi ha un munt de coses per a descobrir i puc compartir tot el meu temps amb les persones que m'estimen com els pares, els avis i els amics...jo també els estimo molt a tots ells.

Fins aviat!

Mirant l'Ot

 

Per a tu Ot, perquè quan ho llegeixis sàpigues com t'estimem.

A l'Ot li encanta provar i assajar, una i una altra vegada, les seves habilitats (sobretot les més recents) com pot ser gatejar o posar-se dret...tant és així que gairebé cada matí el trobem gatejant o posant-se dret al llit, llest per passar a l'acció. A vegades ens fa molta gràcia, sovint no tanta perquè el que més desitgem és dormir una miqueta més...se'ns ha acabat fet el mandra amb aquest nen.

Malgrat el nostre cansament, m'agrada veure'l tan content quan es desperta, amb aquest somriure perenne que sembla que se li ha dibuixat als llavis i amb aquesta energia vital (a punt per menjar-se el mon), que per més que no vulguis, t'acaba contagiant.

L'Ot és un explorador, investigador i descobridor de racons i puntes punxegudes, tot el dia amunt i avall, del dret i del revés, buscant, regirant, perseguint el gat, escalant prestatges per agafar allò més llunyà, agafant-se pertot per ascendir amunt. M'encanta la seva curiositat i la seva energia inesgotable. També m'agrada molt el seu caràcter: viu, despert, simpàtic, afable, social, curiós, tendre...que us puc dir... és el meu fill, el nostre fill, un ésser meravellós! 

Final de temporada

                                    

Hola a tots/es, ja fa dies que no escrivia al bloc...hi ha moltes novetats...la primera d'elles és que vam anar de vacances a la Bretanya, les meves primeres vacances fora de la panxa de la mama i en família, i la segona és que ja gatejo i em poso dret, si, si així com ho sentiu...bé anirem a pams, "veiam", que us puc explicar de les vacances, doncs que va ser molt divertit anar de càmping ja que podia estar tot el dia a terra practicant el gateig i jugant amb les joguines...vam voltar per tot arreu, això va ser una mica pesat perquè passàvem moltes hores al cotxe -jo aprofitava per mamar i així se'm feia més amè-. He de confessar que amb tants canvis i novetats el que més em reconfortava era el pit de la mama, quan estava mamant em sentia segur i tranquil. Així que com us podeu imaginar m'he posat les botes, ja que aquests pares meus s'han fet tota la costa Bretona de dalt a baix...són uns agosarats, encara que pel que he sentit s'han cansat bastant aquest any, ja que això d'arribar al càmping i no poder ni fer una becaina els hi ha passat factura...jeeje, no em vull sentir culpable però què voleu jo dormia gairebé tot el trajecte quan arrivàbem a destí volia gresca....ai pobrets, porten un "tute" aquest parell! Ah, també hi va haver un incident que deu n'hi do, gairebé m'escanyen aquests dos donant-me un tros de pizza! a veure a mi m'encanta la pizza, ja l'havia provat a Bordeus i em va semblar una delícia, però aquest tros era del capdavall, molt sec, i escolta que gairebé m'ofego, quin ensurt, no podia respirar i a sobre el papa em posa cap per avall i em comença a donar cops a l'esquena, no m'ho podia creure, pensava que s'havia trastocat, jo amb la mirada buscava a la mama, però no la trobava, quan al final la vaig veure estava immòbil i tenia la cara blanquíssima...jo treia saliva per la boca i estava mig grogui, però poc a poc em vaig anar asserenant, i ells sembla que també...pobrets feien una carona....després tot eren amanyacs, tota l'estona em volien abraçar i donar petons, jo encantat de la vida, m'encanta que els papis m'estimim molt! Al dia següent igual, abraçades, mirades entendridores...es veien molt contents quan em miraven....espero que aquests ensurts no es repeteixin...de totes maneres les vacances han anat molt bé i ha estat un balanç molt positiu!

D'altra banda, com ja us anunciava més amunt, estic fent passos gegants des del punt de vista evolutiu, ja gatejo i em poso dret...vaig amunt i avall del pis perseguint al Pilu (el nostre gat) per mirar d'estirar-li la cua però encara em guanya i s'amaga bé perquè no l'agafi -sembla que té una mica de por-comença una altra etapa...poc a poc estic agafant una mica d'independència, quin vertigen!

Cap de setmana a Madrid

Hola a tots/es, us vull explicar el cap de setmana que hem passat en família a Madrid. L'aventura va començar el divendres al matí quan vam començar el viatge. L'objectiu era anar a visitar a la tieta Elia que feia un espectacle anomenat "Le llaman Copla", on s'ha de dir que ella esta estupenda. El viatge va anar força bé, vam anar parant i jo em vaig fer les meves becaines. Finalment vam arribar a Madrid cap allà les quatre, i al final vam dinar amb la tieta un arròs amb verdures que portava la mama i una amanida.Com que la tieta havia d'anar d'hora al teatre els papis van dedicir anar al museu del Prado, que cada dia a partir de les sis de la tarda és gratis. Em va agradar molt la quantitat de quadres que hi havia en aquell espai: Goya, Velazquez, Tiziano, Rubens...però s'ha de dir que després d'una estona ja estava una mica saturat de tant art! Després vam anar a donar un volt i a descansar a l'hotel, i, al vespre, vam quedar amb la tieta per anar a sopar a una pizzeria on van menjar unes pizzes -que segons vaig sentir- eren boníssimes. A mi em va tocar una mena de crema de carbassa que no feia gust a res, anava dins un pot, i no té res a veure amb les cremes de verdures que em fa la mama. Al matí següent vam esmorzar a l'habitació amb la tieta -que havia comprat tot de coses que li agraden a la mama: iogurt de soja, pa de cereals, fruita...i després vam anar a voltar i a dinar a un restaurant vegetarià que li va encantar a la mama -i a mi també ja que vaig compartir plat amb ella. Vam menjar guacamole, coca de polenta amb bolets, patata estofada i de postres una mica de compota de fruita. Després, a la tarda, quan la tieta va marxar al teatre, vam anar a l'hotel a descansar una mica, i després vam anar a voltar i a prendre alguna cosa fins l'hora que havíem d'anar al teatre "Fernán Gómez" a veure l'espectacle. Em va agradar molt veure la representació en braços de la mama, i ben aviat vaig entendre que la gent en aquell lloc estava molt callat, així que vaig fer com ells i vaig estar en silenci, menys un moment que vaig sentir la veu de la tieta i la volia saludar, però quan vaig veure que la mama em feia una mena de so com ssshhhh, vaig decidir esperar a que acabés tot allò per saludar-la. Després de l'espectacle vam anar a sopar a un restaurant-taberna que es diu la "Bardemcilla" però jo ja estava una mica cansat i vaig adormir-me. Al dia següent, que ja era el dia de marxar, vam esmorzar a l'habitació i després vam anar al Rastro i vam dinar un altre vegada al restaurant que tant li havia agradat a la mama, que es diu "Viva la vida". Vaig menjar molt bé, pastís de blat de moro i croquetes de polenta. Vam marxar de Madrid cap a les cinc i mitja de la tarda i no vam arribar a casa fins vora la una de la nit. La veritat era que em costava estar assegut en aquella cadira del cotxe sense poder abraçar la mama i el papa! En definitiva va ser un viatge/aventura meravellós, m'encanta viatjar amb els papis! Ara a esperar les vacances, sabeu on anem? A la Bretanya francesa! Yupiiiii!!!!

Dia de jocs i aigua

Avui ha estat un dia meravellós amb la mama, hem fet moltes coses i ens ho hem passat molt bé. Voleu que us ho expliqui? doncs veureu...

Ens hem aixecat una mica tard aquest matí, ja que ahir vam arribar molt tard a casa (hem estat tot el cap de setmana a Madrid per visitar a la tieta Elia, ja us explicaré...) i després d'esmorzar,  i jugar una estona, hem tornat a mandrejar. Després hem dinat macarrons, bé, la majoria han anat a parar a terra -no m'explico com ha pogut succeir...jejeje...- i de postres una mica de compota de pera. Quan hem acabat hem anat a la piscina i ens ho hem passat molt bé -sobretot ara que quan la mama m'enfonsa el cap sota l'aigua ja no me l'empasso...- i per últim, hem anat a la Biblioteca de Sant Just, on hi ha un espai, dedicat als infants de totes les edats, amb una bebeteca plena de llibres de roba de totes les mides i colors, us ensenyo les fotos?

PD: amb tanta varietat és impossible decidir-se!

Menjant...

Can Girona

Hola a tots/es, aquests cap de setmana hem estat, amb el grup de papis i mamis de Titània, a Can Girona (Sitges) a casa de la Cris. Com podeu veure és un lloc espectacular amb una bassa-piscina que ha fet la delícia de grans i petits!Ens ho hem passat molt bé i al final el temps ens ha acompanyat. Els papis, que són una mica agosarats, em van ficar, per primer cop, el cap dins l'aigua, i he de dir, que vaig empassar una mica d'aigua, uff, quin ensurt al començament, menys mal que hi havia la mama esperant a fora l'aigua i em va abraçar molt i molt fort...diuen que vaig ser molt valent...però més que valent jo diria que confiat, qui m'anava a dir que aquest parell m'enfonsaria dins la piscina, són el que no hi ha aquests papis, però bé els perdono...quin remei oi?

Alimentació complementaria

Hola a tots/es, us volia informar d'algunes novetats, primer de tot dir-vos que he començat amb l'alimentació complementaria, si si complementaria de la llet de la mama, per ara he provat diverses fruites com la poma i la pera -que la mama em prepara amb compota (m'encanta!)-, el meló, el  préssec, el plàtan i la taronja. També he tastat el pa d'espelta i de cereals, l'arròs i el mill. Les verdures, he de dir que m'encanten, sobretot la pastanaga (és tan dolceta que em recorda una mica la llet de la mama...), encara que també m'agrada la mongeta, la patata, el porro i la ceba. L'altre dia la mama, per la platja, em va fer una mena de crema de verdures que es diu "vichyssoise", -que es veu que es pren ben fresqueta- que era boníssima. És bastant divertit això de menjar, sobretot perquè quedo ben empastifat i m'encanta llepar la cullera i llençar tot el que hi ha a dins!jejeje...D'altra banda, dir-vos que són de gran ajuda les dues dentetes que m'han sortit a dins la boca, si, si com ho sentiu, m'han sortit una mena de coses dures dins la boca, i pel que sento es diuen dents, "dentetes" més aviat, tothom que les veu diu que són tan maques, no vull ser presumit, però si tothom ho diu per alguna cosa serà...jjeje... ja veieu que cada vegada em faig més gran, de fet l'altre dia vaig anar al pediatre i ja peso 7'950 i mesuro 69 centímetres, deu n'hi do!

Nou bloc

Avui us volíem informar que el grup de pares i mares que va sorgir de la cooperativa "Titania Tascó", quan vam fer el curs de maternitat/paternitat, ha creat un bloc que pretén ser un element d'informació i transmissió d'aspectes relacionats amb la criança dels nostres fills i filles. Us passem el link per si voleu fer-hi una ullada: http://gruptitanius.blogspot.com.es/

Noves adquisicions literàries

Avui dijous hem anat a Barcelona a l'Imaginarium i hem comprat dos àlbums il·lustrats per l'Ot. Un d'ells es diu "Elmer", l'elefant de colors, per tractar la diversitat i la diferència, i l'altre és d'un il·lustrador que es diu Eric Carle, que fa uns llibres "xulíssims", i que ara, per fí, hem trobat en català. Aquest en concret s'anomena "L'Erugueta goluda", i tracta d'una erugueta que va picotejant d'aquí i d'allà fins que es fa grossa, i al seu capoll, es converteix en una papallona ben bonica. El llibre, a més a més d'entretenir, permet treballar aspectes com la noció de quantitat, així com les transformacions (d'eruga a papallona) a través d'unes il·lustracions molt expressives i acolorides. Esperem que l'Ot aviat pugui gaudir d'aquests llibres meravellosos!

Primer mar

Hola a tots/es, l'altre dia vaig anar a la platja per primera vegada a la meva vida i us volia explicar aquesta experiència fascinant!Vam marxar al matí de casa, amb la mama, direcció cap a Vilanova del Camí, a casa de l'àvia Paquita, i un cop allà vam pujar al cotxe de l'àvia i ens vam dirigir a Sitges. Quina va ser la meva sorpresa quan vam arribar a la platja, no m'ho podia creure, quina meravella, quina extensió d'aigua blava més impressionant,i es movia!

La mama ben aviat em va despullar i em va portar cap a l'aigua (he de dir que m'encanta quan estic despulladet, em sento com quan estava a la panxa de la mama, que bé que s'hi vivia allà sense bolquers!Ara tot és diferent, sempre els porto i, a sobre, en aquest món es veu que sempre hem d'anar vestits,així que crec que la platja m'agradarà molt!). Primer estava una mica espantat, tanta aigua fosca, si perquè el blau es va convertir en un color cada cop més fosc i aquelles onades semblava que ens anaven a engolir a tots dos, jo m'agafava ben fort a la mama i pensava si us plau no em deixis caure per res del món...la mama també m'agafava molt fort, i cada cop sentia menys por...després la mama em va anar mullant el cos i l'aigua estava fredíssima, però poc a poc semblava menys freda i cada vegada em sentia més a gust allà al mar. Era divertit mirar d'un cantó a l'altre, l'aigua, la sorra, la gent com es banyava, era tot un nou món pels meus ulls...quan vam sortir la mama i l'àvia van dinar uns entrepans -jo una mossegadeta- i estava tan cansat que vaig decidir fer una becaina (em sembla que aquelles dues van aprofitar per fer un gelat). Després vam estar amb la mama i l'àvia a la vora del mar, asseguts a la sorra, i m'agradava mirar com l'aigua venia i s'enretirava amb tota aquella escuma...abans de marxar, em vaig banyar, novament, amb la mama primer i després amb l'àvia (que també m'agafava molt fort) i així ben frescos vam marxar de la platja i ens vam dirigir a donar un voltet abans de tornar cap a casa. Va ser un dia meravellós, crec que l'àvia i la mama també s'ho van passar d'allò més bé ja que de tant en tant les sentia riure ben fort i no em deixaven fer l'última becaina abans d'arribar a casa.Crec que dimecres vinent hi tornarem, en tinc unes ganes!

Registraments...

El dia de la mare

Hola a tots, primer de tot volia demanar-vos perdo per l'entrada "L'Ot al parc", ja que la mama veient que jo estava esgotat -com bé diu ella això del parc és molt cansat- es va veure obligada a escriure-la ella...jo com ja sabeu, poc després de les nou ja estava dormint (si està més bé al llitet...). Així que com molt bé us va explicar vam passar junts el seu primer dia de la mare, estava més nerviosa per fer-ho bé, jejeje... (jo pensava però si ja fa més de quatre mesos que fas de mami, que són aquests nervis!) però es clar, com que era el dia "oficial" ho volia fer més bé que mai, i s'ha de dir que, contra tot pronòstic -ja que aquestes coses passen- ho va fer la mar de bé, i si se l'hi va escapar alguna cosa, no us ho penso dir, perquè a veure és el que té ser mare per primera vegada, que hi ha coses que se't escapen...per exemple, l'altre dia jo feia més de deu minuts que intentava dir-li que necessitava que m’agafés "urgentment" en braços per ajudar-me a fer un rotet, i ella vinga cantar-me cançons, que si "La cullera presumida", que si "Aigua i sabó", etc...menys mal que al final hi havia una cançó que es titulava "El senyor rotet", i jo vaig pensar, ara, ara se n’adonarà de què em passa...doncs res! Vinga cantar, i fer-me ganyotes amb la cara (això ens fa molt riure als bebès....però ja en parlarem un altre dia...) i clar al final vaig haver de posar-me seriós i amb un plor contundent expressar exactament allò que em passava...no us penseu també és dura la nostra vida, això de no parlar és bastant molest de cara a fer-nos entendre...però bé, he de dir que els papis s'esforcen bastant per satisfer les meves necessitats bàsiques d'aliment, afecte, higiene, no em puc pas queixar d'ells...estic molt content, espero que ells també ho estiguin amb mi, intento ser bon nen, encara que alguna vegada els hi faig alguna entremaliadura (ahir mateix estaven molt cansats i vaig decidir no adormir-me deseguida...jejje, m'encanta veure tot allò que s'inventen per ajudar-me a dormir, que si agafar-me en braços, que si bressolar-me, explicar-me històries avorrides sobre un llibre molt dolent, que si cantar-me a cau d'orella, uff, al final m'adormo per no sentir-los més, jejejs, pobres papis!
Bé, vaig a veure que fa la mama, un petó a tots/es!

L'Ot al parc

Avui escriu la mami: Ahir l'Ot i jo vam passar plegats el meu primer dia de la mare (el primer de molts...) ja que el seu papi estava enfeinat. Vam anar al parc "Torreblanca" al matí, i vam estar estirats a la gespa, primer jo, llegint el diari i fent una mica d'aperitiu (patates i coca-cola) i quan es va despertar l'Ot vam estar jugant una estona. Després, per la tarda vam tornar a sortir i vam anar a un parc a on hi ha diferents elements perquè els infants juguin, i l'Ot va pujar per primer cop a un gronxador i a sobre d'un peix "tigre" i d'una moto. Ens ho vam passar molt bé, a més el papi va trobar-se amb nosaltres quan va acabar la seva jornada laboral, i vam poder fer aquestes fotos tan "xules". Quan vam arribar a casa vam fer-li un banyet a l'Ot i a les 21:13 ja estava profundament adormit, quin cansament això del parc!

Dormint...

Al cotxet a casa de la padrina.

Al maxi-cosi, a la Provença.

Al moisès, a casa

Al sofà de casa

Als braços d'algú...

Avui volia penjar-vos algunes fotos ben divertides, on estic fent una de les meves activitats preferides: dormir!. Si, si m'encanta dormir...i com veieu no em costa gaire quedar-me adormit a qualsevol lloc i en qualsevol moment del dia. S'ha de dir, que per als bebès és molt important dormir ja que és quan es produeix bona part del creixement, i quan les xarxes neuronals més treballen, així que quan veieu a un bebè dormint aneu amb molt de compte de no despertar-lo ja que en aquell moment estem fent molta feina, jeje...-llàstima que de grans aquesta excusa ja no colarà per quedar-nos una miqueta més al llit els dies d'escola- Bé, aviat més fotos. Una abraça....zzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzz

Biblioteca

La mama m'està fent un raconet a la biblioteca que té al seu estudi, un estudi que a més a més de biblioteca, s'ha convertit en la meva sala de jocs de moment, fins que no tingui la meva pròpia habitació (dormo amb els papis per ara, s'hi està més bé...mmmmm...). Actualment, els llibres que hi tinc són els seguents: "Allà on viuen els montres" de Maurice Sendak de l'editorial Kalandraka (una editorial que té uns llibres i àlbums infantils excepcionals); "Adivina cuánto te quiero" de Sam Mc Bratney amb il·lustracions d'Anita Jeram (que conté també un CD amb el conte) de l'editorial Kókinos que també treballa molt bé el tema dels contes per a infants;"Anno´s Counting Book" d'un il·lustrador japonès que es diu Mitsumasa Anno, amb el qual es pot treballar alguns aspectes matemàtics importants com per exemple la noció de quantitat a més a més de gaudir d'unes meravelloses il·lustracions: "De què fa gust la lluna?" de Michael Grejniec, també de Kalandraka (conté de regal una il·lustració allargada que serveix de medidor per quans els infants van creixent); "La ola" d'una il·lustradora genial anomenada Suzy Lee de l'editorial Barbara Fiore (aquesta il·lustradora té un altre àlbum increïble anomenat "Ombra" que encara no tinc...us he dit que el meu cumple és el 26 de desembre?) i per últim un àlbum anomenat "Imaginario de las estaciones" de Pittau Gervais que és molt "xulo" amb tot de dibuixos en referència a tot allò que podem descobrir al llarg de les quatre estacions. Ah, una curiositat sabeu que em van regalar dos contes que tenen com a protagonista un núvol que es diu com jo, si ho heu sentit bé, un núvol que es diu Ot, a que és divertit, jeje...per ara tinc els títols "El núvol Ot i l'estrella entremaliada" i "El núvol Ot fa bugada" són de Nicoletta Costa i de l'editorial Castellnou. Amb tants llibres seria bo que m'agradés llegir oi?

Alfombra de jocs, bebeteca i panera dels tresors

Hola novament, us volia explicar que ahir vam anar a comprar la meva nova alfombra de jocs (com podeu veure és molt bonica i plena de colors, recorda una mica l'arc de Sant Martí) a on hi tinc totes les meves joguines, els llibres i la panera dels tresors que m'està fent la mama. La panera dels tresors, per a qui li interessi, és una activitat per als bebès a partir de que ja comencen a seure i fins i tot una mica abans. Es tracta d'una panera de vimet on hi ha col·locats de manera actractiva i vistosa, tot d'objectes de la vida quotidiana amb els quals els infants podem experimentar i jugar. És important que no siguin joguines i que mirem de promoure, a través dels diferents materials, l'experiència sensorial dels nadons. Ja us explicaré a mida que la tinguem organitzada del tot els materials que hi hem anat col·locant, uns materials que és aconsellable que es vagin netejant periòdicament i, renovant, per tal de cridar novament la nostra atenció. Un petonet a tots/es!