Quan érem petits

Hola a tots/es, ja feia dies que us volia escriure però estic tan ocupat provant i assajant això d'estar dret i anar per tot arreu  gatejant i tocant-ho tot que no he tingut temps per res més, però no us penseu que m'he oblidat de vosaltres eh...doncs si, com ja us va dir la mama més a baix, he assolit un munt de noves habilitats i ara, fins i tot, n'he adquirit una de nova, que és quedar-me dret sense aguantar-me enlloc durant uns moments...he de dir, que em fan molta enveja els nens i nenes que ja caminen, tinc unes ganes de caminar jo també...

Més coses, l'altre dia vam estar a casa de l'Abril a  Arenys de mar, s'havien mudat de casa i ens havien convidat a fer un "pica pica". Estava tot boníssim, i malgrat que la Jud (la mare de l'Abril) havia fet menjar específicament per a bebès, vaig preferir tastar la teca dels grans que feia molt bona pinta...vaig tastar per primera vegada la quiche de verdures i les figues, i també vaig menjar humus -que és com un puré de cigrons- que ja havia tastat a casa (per cert la mama el fa molt bo). Ens ho vam passar molt bé, i vaig poder també retrobar-me amb l'Aina, el Nil, i la Kala. Aquest nens i nenes són del grup de papis i mamis de Titània, on la mama i el papa van fer un curset de maternitat/paternitat, gràcies al qual han fet un bon grup d'amics, amb els quals ens reunim un cop al mes com a mínim.

Ah, us volia dir, també, que aquesta setmana he fet nou mesos. Com passa el temps...pensar que fa nou mesos encara estava a la panxa de la mama on s'hi estava tan rebé...però s'ha de dir, que a aquí fora encara s'hi està millor, hi ha un munt de coses per a descobrir i puc compartir tot el meu temps amb les persones que m'estimen com els pares, els avis i els amics...jo també els estimo molt a tots ells.

Fins aviat!

Mirant l'Ot

 

Per a tu Ot, perquè quan ho llegeixis sàpigues com t'estimem.

A l'Ot li encanta provar i assajar, una i una altra vegada, les seves habilitats (sobretot les més recents) com pot ser gatejar o posar-se dret...tant és així que gairebé cada matí el trobem gatejant o posant-se dret al llit, llest per passar a l'acció. A vegades ens fa molta gràcia, sovint no tanta perquè el que més desitgem és dormir una miqueta més...se'ns ha acabat fet el mandra amb aquest nen.

Malgrat el nostre cansament, m'agrada veure'l tan content quan es desperta, amb aquest somriure perenne que sembla que se li ha dibuixat als llavis i amb aquesta energia vital (a punt per menjar-se el mon), que per més que no vulguis, t'acaba contagiant.

L'Ot és un explorador, investigador i descobridor de racons i puntes punxegudes, tot el dia amunt i avall, del dret i del revés, buscant, regirant, perseguint el gat, escalant prestatges per agafar allò més llunyà, agafant-se pertot per ascendir amunt. M'encanta la seva curiositat i la seva energia inesgotable. També m'agrada molt el seu caràcter: viu, despert, simpàtic, afable, social, curiós, tendre...que us puc dir... és el meu fill, el nostre fill, un ésser meravellós! 

Final de temporada

                                    

Hola a tots/es, ja fa dies que no escrivia al bloc...hi ha moltes novetats...la primera d'elles és que vam anar de vacances a la Bretanya, les meves primeres vacances fora de la panxa de la mama i en família, i la segona és que ja gatejo i em poso dret, si, si així com ho sentiu...bé anirem a pams, "veiam", que us puc explicar de les vacances, doncs que va ser molt divertit anar de càmping ja que podia estar tot el dia a terra practicant el gateig i jugant amb les joguines...vam voltar per tot arreu, això va ser una mica pesat perquè passàvem moltes hores al cotxe -jo aprofitava per mamar i així se'm feia més amè-. He de confessar que amb tants canvis i novetats el que més em reconfortava era el pit de la mama, quan estava mamant em sentia segur i tranquil. Així que com us podeu imaginar m'he posat les botes, ja que aquests pares meus s'han fet tota la costa Bretona de dalt a baix...són uns agosarats, encara que pel que he sentit s'han cansat bastant aquest any, ja que això d'arribar al càmping i no poder ni fer una becaina els hi ha passat factura...jeeje, no em vull sentir culpable però què voleu jo dormia gairebé tot el trajecte quan arrivàbem a destí volia gresca....ai pobrets, porten un "tute" aquest parell! Ah, també hi va haver un incident que deu n'hi do, gairebé m'escanyen aquests dos donant-me un tros de pizza! a veure a mi m'encanta la pizza, ja l'havia provat a Bordeus i em va semblar una delícia, però aquest tros era del capdavall, molt sec, i escolta que gairebé m'ofego, quin ensurt, no podia respirar i a sobre el papa em posa cap per avall i em comença a donar cops a l'esquena, no m'ho podia creure, pensava que s'havia trastocat, jo amb la mirada buscava a la mama, però no la trobava, quan al final la vaig veure estava immòbil i tenia la cara blanquíssima...jo treia saliva per la boca i estava mig grogui, però poc a poc em vaig anar asserenant, i ells sembla que també...pobrets feien una carona....després tot eren amanyacs, tota l'estona em volien abraçar i donar petons, jo encantat de la vida, m'encanta que els papis m'estimim molt! Al dia següent igual, abraçades, mirades entendridores...es veien molt contents quan em miraven....espero que aquests ensurts no es repeteixin...de totes maneres les vacances han anat molt bé i ha estat un balanç molt positiu!

D'altra banda, com ja us anunciava més amunt, estic fent passos gegants des del punt de vista evolutiu, ja gatejo i em poso dret...vaig amunt i avall del pis perseguint al Pilu (el nostre gat) per mirar d'estirar-li la cua però encara em guanya i s'amaga bé perquè no l'agafi -sembla que té una mica de por-comença una altra etapa...poc a poc estic agafant una mica d'independència, quin vertigen!