Hola a tots/es, ja fa dies que no escrivia al bloc...hi ha moltes novetats...la primera d'elles és que vam anar de vacances a la Bretanya, les meves primeres vacances fora de la panxa de la mama i en família, i la segona és que ja gatejo i em poso dret, si, si així com ho sentiu...bé anirem a pams, "veiam", que us puc explicar de les vacances, doncs que va ser molt divertit anar de càmping ja que podia estar tot el dia a terra practicant el gateig i jugant amb les joguines...vam voltar per tot arreu, això va ser una mica pesat perquè passàvem moltes hores al cotxe -jo aprofitava per mamar i així se'm feia més amè-. He de confessar que amb tants canvis i novetats el que més em reconfortava era el pit de la mama, quan estava mamant em sentia segur i tranquil. Així que com us podeu imaginar m'he posat les botes, ja que aquests pares meus s'han fet tota la costa Bretona de dalt a baix...són uns agosarats, encara que pel que he sentit s'han cansat bastant aquest any, ja que això d'arribar al càmping i no poder ni fer una becaina els hi ha passat factura...jeeje, no em vull sentir culpable però què voleu jo dormia gairebé tot el trajecte quan arrivàbem a destí volia gresca....ai pobrets, porten un "tute" aquest parell! Ah, també hi va haver un incident que deu n'hi do, gairebé m'escanyen aquests dos donant-me un tros de pizza! a veure a mi m'encanta la pizza, ja l'havia provat a Bordeus i em va semblar una delícia, però aquest tros era del capdavall, molt sec, i escolta que gairebé m'ofego, quin ensurt, no podia respirar i a sobre el papa em posa cap per avall i em comença a donar cops a l'esquena, no m'ho podia creure, pensava que s'havia trastocat, jo amb la mirada buscava a la mama, però no la trobava, quan al final la vaig veure estava immòbil i tenia la cara blanquíssima...jo treia saliva per la boca i estava mig grogui, però poc a poc em vaig anar asserenant, i ells sembla que també...pobrets feien una carona....després tot eren amanyacs, tota l'estona em volien abraçar i donar petons, jo encantat de la vida, m'encanta que els papis m'estimim molt! Al dia següent igual, abraçades, mirades entendridores...es veien molt contents quan em miraven....espero que aquests ensurts no es repeteixin...de totes maneres les vacances han anat molt bé i ha estat un balanç molt positiu!
D'altra banda, com ja us anunciava més amunt, estic fent passos gegants des del punt de vista evolutiu, ja gatejo i em poso dret...vaig amunt i avall del pis perseguint al Pilu (el nostre gat) per mirar d'estirar-li la cua però encara em guanya i s'amaga bé perquè no l'agafi -sembla que té una mica de por-comença una altra etapa...poc a poc estic agafant una mica d'independència, quin vertigen!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada